‘Qué nos ha pasado, España’

De la il·lusió al desencantament, el subtítol del llibre
que expressa la meva sensació en llegir-lo

De la il·lusió al desencantament, amic, és el subtítol del darrer llibre de Fernando Ónega i, al temps, el que millor expressa la sensació que vaig tenir mentre el llegia. D’aquest cronista –com li agrada presentar-se amb encert a si mateix– procuro no perdre’m gaire cosa, per la seriositat dels seus anàlisis i per la intel·ligent cadència de la seva veu en la ràdio, que formen part de la meva particular crònica d’accés a la professió que més m’agrada. 

Realitza Ónega un vistós i minuciós repàs als 40 anys de democràcia per a retratar l’evolució de l’estat d’ànim de la ciutadania, però li vaig intuir a l’autor un llautó que em molesta. Més ens deceben aquells dels que esperem alguna cosa que dels que no confiem, sentencies... 

Per a explicar-ho intentaré aplicar la seva tècnica d’extreure conclusions dels detalls hàbilment observats –salvant tantes distàncies!–. No és fins a la pàgina 200, de les 404 del volum, que no vincula corrupció i PP, tot i que dels governs d’Aznar i Rajoy ja en parla entre les pàgines 136 a 145, i prèviament ja havia atribuït a la corrupció bona part del descrèdit del PSOE. 

I, finalment, està Catalunya, que considera com el tercer dels “punts negres” d’aquest període. “Una societat acrítica i molt influïda pels populismes”. Així ens descriu... Encara no enteneu què us passa a Espanya? És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 29 d'agost de 2017