Geometria tripartita

La sortida conservadora: mantenir lligada la suma PSC-Cs-PP.
Foto: Selena García / La Mañana

Àngel Ros, amiga, va començar la trajectòria com alcalde de Lleida en el si d’un tripartit PSC-ERC-ICV de complexa vida interna però de tal solidesa política i de gestió que el va saber patrimonialitzar amb dues majories absolutes seguides –un resultat històric per inèdit. Fa dos anys (11 més tard d’aquell govern) Ros es veu obligat a posar a prova l’experiment de la complicada geometria variable per sustentar l’Alcaldia degut al resultat històricament més dolent del PSC a la ciutat –la història té aquestes ziga-zagues. 

I si bé en la primera meitat del mandat municipal va saber quadrar els números per aprovar cartipàs, ordenances i pressupostos amb Ciutadans, la Crida-CUP i ERC alternativament, ara té la pinta que mira el que li resta amb la fàcil suma tripartita PSC-Cs-PP. S’ha dretanitzat, conclous... 

És més complicat que les cosetes que llegim aquests dies, però sí que ha optat per la sortida conservadora de mantenir lligats els 14 vots que li permeten anar superant plens sense haver de negociar coses molt diferents cada mes. La conseqüència és que en lloc de tenir una Paeria més polièdrica –per exemple, pactant llengua amb uns i impostos amb els altres; amb els predisposats a pactar, clar– Ros és hoste d’un discurs que contradiu el que ell mateix defensava i del qual no sembla ser ni l’autor ni l’impulsor. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 27 de juny de 2017