 |
| Assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons |
Suposo que des d'un punt de vista objectiu, amic, el temps és el que és. Però la seva mesura cronològica la fem en funció de les percepcions personals i et puc assegurar que aquests dies en tinc aquella que et permet assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons; aquella que et permet, fins i tot, donar-li tombs a una frase que superi un tuit o un titular.
Poc productiu el temps de vacances, m'etzibes. Et donaria la
raó si és que li pensés treure més rendibilitat a un dia que el plaer d'estirar-me
a l'herba, acaronant la Tila amb una
mà mentre a l'altra sospeso un bon llibre o em veig una bona sèrie. Això del
temps m'ha vingut al cap després de veure la primera temporada d'Occupied, producció noruega ideada per
l'escriptor i music Jo Nesbø, i després
llegir La noia del tren, de la
periodista britànica Paula Hawkins.
No tenen res en comú, a excepció del
tractament pausat del temps. En la novel·la, el pas dels matins i les tardes és
el context necessari per entendre la trama. En la sèrie, els noruecs triguen
més de sis mesos en organitzar una resistència a la ràpida ocupació del seu
país. Ah, i he trigat més en escriure aquest #foradelloc. És dimarts, comencem la setmana;)
Article publicat al diari La Mañana el 9 d'agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada