De pecats i pescadors

Camps i Ros es van veure les cares a l'Executiva del PSC de divendres

Foto: Lídia Sabaté / La Mañana

En aquest episodi que té pinta d’acabar en tragèdia de magnituds bíbliques, Àngel Ros va cometre el pecat original: No pactar amb Marta Camps un nou termini per a la successió prevista i, per tant, permetre que en ella es fes gran la sensació que l’alcalde l’havia deixat en l’estacada. Camps sap, o hauria de saber, que no revalidaria l’alcaldia per al PSC si abans no passava dos anys sent la primera alcaldessa de Lleida. Això ens portaria d’un relleu al 2013 (per cooptació) a ajornar-lo al 2017.

El següent pecat és de Marta Camps: Organitzar un Gabinet d’Alcaldia paral·lel amb persones de les quals Ros havia prescindit en el passat i, per tant, permetre que ell es pensés que allò que buscaven era només revenja.

En aigües tèrboles, els pescadors es posen les botes, i aquí més d’un i d’una s’ha dedicat a fer més gran l’abisme entre els que havien estat dos bons col·laboradors que no pas a facilitar l’enteniment que el sentit comú aconsella. A mesura que l’espai entre Ros i Camps creixia, més peixos queien d’una i l’altra banda. 

A partir d’aquí, que cadascú recompti els seus pecats. Aquests dies n’he vist massa: mitges veritats, papers mullats, insinuacions malicioses... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 23 de febrer de 2015