Translate

dilluns, 29 de desembre del 2014

2014 per a la història, 2015 històric

L'e-llibre Consulta Ermengol, una mostra de l'humor com a resposta als greuges


Al final resulta que el 2014 no va ser l’històric que pronosticà Josep Lluís Carod-Rovira... Però podríem concloure que ha estat per poc, no? Hem viscut un any marcat per l’intent de tancar un cicle obert ara fa un Tricentenari, però sense canons, sense aldarulls als carrers. La millor arma que hem descobert és una urna de cartró i el somriure permanent que des de fa quatre anys llueix bona part de la ciutadania d’aquest país cada vegada que se la descriu des del Madrid oficial com una societat monolítica, paranazi i perduda en el no-res de l’Univers.

dilluns, 22 de desembre del 2014

Del Senglar Rock als Barrufets

El projecte del Parc dels Barrufets es va presentar dijous vinent


A poc de tancades les portes de les Basses d’Alpicat, perquè es tractava d’un espai infrautilitzat per la ciutadania, vaig tenir la sort de participar en l’experiència impulsada pel llavors tinent d’alcalde Xavier Sàez de portar el Senglar Rock a Lleida. Era només un cap de setmana llarg a l’any, però va servir per demostrar que encara es podia fer alguna cosa útil amb el vell recinte de les piscines. La crisi i la manca de confiança municipal en un festival de rock per atraure públic forani va finiquitar el Senglar i, de pas, les mateixes Basses.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Els llençols de Brussel·les



Javi López, segon per la dreta, és dels polítics que saben escoltar


Convidats per l’eurodiputat socialista Javi López, un grup de periodistes catalans hem fet una ràpida immersió en les interioritats del Parlament Europeu, certament un món a part des del qual es vol donar sentit al món... De la visita en si mateixa, difícil serà oblidar l’eurofuncionari que ens va fer una defensa numantina dels valors de la Unió, més present a les nostres vides del que ens podem imaginar. Els llençols sota els que dormim, per exemple, estan regulats per la UE fins al seu últim detall: quines fibres són les autoritzades, quins components químics per donar-lis color, quins procediments de producció...

dilluns, 8 de desembre del 2014

2.000 lleidatans en risc


El Pressupost que la Paeria tindrà l’any vinent (any electoral, abans que ningú m’ho recordi!) manté una mena de riu discursiu del que beuran aigües diferents partides econòmiques de diverses regidories: treballar en favor dels nens i nenes en risc d’exclusió social. Es tracta de menors que són més al carrer que a les escoles, que abandonen els estudis sense cap alternativa productiva i que pateixen a casa un clima proper a l’abandonament. Així llegit sembla que ens estiguem referint a una altra ciutat o d’una minoria molt concreta, però en quant preguntes de quants nens estem parlant ens diuen que uns 2.000. Dos mil menors i joves que a la ciutat de Lleida es troben perduts en el camí de la seva vida... No sé a vostès, però a mi em sembla una xifra alarmant!

dilluns, 1 de desembre del 2014

‘El desafío de Artur Mas’


Seria una gran errada defensar només una cadira que hauria de donar per perduda


Un parell d’anys criticant  aquella entrada gastada als telediarios de “El desafío soberanista de Artur Mas” i dimarts al vespre vaig tenir, per moments, la sensació d’assistir al veritable desafiament personal d’Artur Mas, a l’escenificació d’una aposta individual en mig del principal repte col·lectiu que bona part de la ciutadania catalana protagonitza des de 2010... En tot aquest procés no m’he estat de dir que Mas llegia molt bé el que passava al carrer i que ha sabut estar acompanyant i liderant quan tocava. Per això mateix em resisteixo a caure ara en la temptació d’assegurar que en el darrer mes s’està equivocant més del que seria assumible amb la seva Llista del President.