 |
| "Junts podem"... Un joc de paraules de parvulari |
Em comentava un veterà militant del PSC de Lleida la
paradoxa que suposa que els socialistes catalans estiguin més implicats i
esperançats en la renovació del PSOE que en la del seu propi partit. La raó és
tan simple com òbvia: el futur lideratge de la formació espanyola s’està jugant
entre tres candidats i a casa la cosa ha acabat en un pacte Iceta-Ros. Al
carrer Ferraz de Madrid a ben segur que canviaran cares, estils i algun que
altre missatge de fons, mentre que a Nicaragua de Barcelona el màxim debat
previst serà amb quines paraules jugaran per fer veure que alguna cosa s’ha
transformat sense remoure massa les diferències que l’han sacsejat els darrers
anys.
D’entrada em va semblar
decebedor el lema amb el qual Miquel Iceta, primeríssim secretari in pectore,
va presentar en solitari els seus avals: “Junts podem”... Un joc de paraules de
parvulari per fer una picada d’ull a la que consideren erròniament la seva
bèstia negra... Però d’aquesta moda que és Podemos ja en parlaré un altre
dilluns.
De la pugna entre Pedro
Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias no espero, ni molt menys,
una refundació del partit però sí una certa renovació d’idees que podria ser
creïble en tant que cap d’ells ha format part del nucli dur que prenia les
decisions estratègiques en el passat immediat. D’Iceta... Què es pot esperar de
nou d’aquell al que Pere Navarro demanava informes cada vegada que tenia un
cacau sobre la taula? Si va plegar per no entendre el que estava passant a la
política catalana! Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 7 de juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada