Dècada Ros

8 de gener de 2004, Àngel Ros (PSC) és investit alcalde de Lleida amb Xavier Sàez (ERC) i Francesc Pané (ICV) com a tinents d'alcalde. Fotografia: Hermínia Sirvent (Ajuntament de Lleida)

Dimecres es compliran 10 anys de la investidura d’Àngel Ros com alcalde de Lleida -“el període de la meva vida que més m’ha omplert”, com l’ha definit- i m’arrisco a valorar aquesta dècada, amb llums i ombres, en només  1.520 caràcters després que em costés 168 pàgines desgranar bona part d’aquesta etapa que ha transformat la ciutat. Al llibre Àngel Ros cara i creu (Pagès Editors) li vaig demanar de què no estava satisfet com a Paer en cap: Va reconèixer que no ha sabut o pogut abordar la reforma necessària de la Paeria com administració, i no és poca cosa.

Ros és hereu dels primers anys com alcalde en un govern tripartit que li modulà missatges i accions que el seu partit no hauria assumit de governar en solitari. Però dues majories absolutes consecutives han anat esborrant bona part de l’essència plural d’aquella època. Manté com a guia una obsessió que comparteixo, que la ciutat sigui un reflex de l’afany per liderar la Catalunya interior. Però les obres públiques que proclamen aquesta capitalitat s’han convertit en massa grans per a la gestió posterior dels equipaments i el sentiment en mig d’una crisi brutal que ens ha canviat a tots les prioritats.

La Paeria, sent un ens àgil, manté encara portes i taules on els expedients entren en zona desconeguda. Ha recuperat Ros els gerents i els ha despullat del poder que tenien sobre els regidors, mentre aquests... Bé, crec que aquesta Paeria és més presidencialista del que era fa 15 anys. Avui em cauran de tots els costats! Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 6 de gener de 2014