Translate

dimarts, 21 de maig del 2013

Paciència sobrepassada pels sobrepagats


Quan es cobren 4.000 euros al mes en sobresous, comptabilitzin o no a Hisenda, no es pot estar molt a prop de la realitat d’un país en el qual el sou mitjà no arriba als 1.700 euros bruts mensuals. Cada dia que passa, la llibreteta de l’ex tresorer del PP Luis Bárcenas condicionarà més el futur immediat. No només perquè la cúpula del Partit Popular, i de bona part del Govern del Reino de España, estan més pendents de les informacions que es van confirmant després d’haver-les negat, sinó perquè tants euros volant per sobre dels nostres caps superen qualsevol capacitat de resistència democràtica i pacífica d’una ciutadania sobre escanyada pels sobre pagats.

Com tothom, ignoro on està el límit de la paciència. Però  el paisatge d’aquest país sobre endeutat el pinten titulars com aquestos: Del Burgo admite los cobros de 3.000 euros anotados por Bárcenas; El PP reconoce complementos pero defiende su legalidad; El juez que encarceló a Blesa afronta la posible expulsión de la carrera; Gürtel pagó una parte de la boda de la hija de Aznar; Botella, sobre el regalo: “La duda ofende. No hubo contrapartidas”; Francia anuncia penas de siete años de cárcel para los evasores fiscales; Rajoy defiende una educación basada en “el mérito y el esfuerzo”; Los hombres de negro vuelven a España para evaluar el rescate; Rajoy recortará el sueldo a decenas de miles de empleados municipales; Pagar una carrera para terminar de camarero...


Només he hagut d’anar baixant per la pàgina d’una edició digital d’un diari, i cada titular es sobreposava a l’altre, cada paraula era una bufetada a la intel·ligència sobrevalorada d’una nefasta classe política que sembla no voler deixar espai a la gent honrada que es vol dedicar a la política. Sense sobresous, sobre els seus esforços personals i familiars... La meva paciència fa dies que està sobresaturada...

2 comentaris:

  1. Bona tarde:
    En referencia al teu escrit que sobrepasar la paciència,imagina la gent o personal com jo que estic a l'atur i el promig que entra a casa no arribar als 1.000 euros i com jo molta gens que es milourista, com estem de cremats, pero no hi ha solució. Aquesta gent no tornen els calers ni els tanquem, més bè donar la sensació que encara el aplaudeixem.
    No hi ha solució.

    ResponElimina
  2. No necesito imaginarme el que dius, fa pocs mesos que he recuperat una nòmina més d'un any després d'estar a l'atur. El que està passant és profundament ofensiu per la majoria de la població. Pitjor que hagin robat és la impunitat amb que ho han fet i amb que es tancaran la majoria dels casos. Ànims!

    ResponElimina