És ou o gallina?

En els temps dels dos governs tripartits a la Generalitat l’esmorzar de Nadal amb la premsa de la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida i d’ERC es feien coincidir en el mateix dia i a hores consecutives. Era una forma de facilitar l’enrenou d’agendes d’aquestes dates, ja que estan ubicats en edificis veïns al carrer Lluís Companys i, a més, el càrrec institucional l’exercia un dirigent republicà. La casualitat, perquè suposo que ha estat només la casualitat, ha volgut que tornés a succeir: 10 del matí amb el delegat en funcions i president de Convergència Ramon Farré, i 11 del matí amb el nou diputat republicà Josep Cosnonera i el president regional d’ERC Carles Comes. Els primers, amb sensacions de darrer dia (dilluns comença la nova Legislatura al Parlament de Catalunya) i els segons amb el regust d’iniciar nous temps. L’ou i la gallina, la gallina i l’ou... Què va ser abans? Què vindrà després?

Ramon Farré ens ofereix coca i xocolata (“tot degudament legal i supervisat”, fa la broma), i ens avisa que poques perspectives de futur pot comentar: “No sabem a dia d’avui ni qui serà al nou Govern ni com serà”, tot i que ningú no dubta que Farré té tots els números per continuar representant un Executiu que es formarà poc després de la Rifa de la Grossa i, esperem, abans del Dia dels Innocents.

Malgrat la situació de provisionalitat del seu càrrec, Farré no perd l’oportunitat per llançar alguna pedreta als contrincants de l’estil “amb o sense ous ferrats no us podem anunciar ni inversions de futur, ni noves superfícies comercials, ni tant sols nous vols a Alguaire”... Ara és temps de fer, ni que sigui formalment, les maletes d’una Legislatura que ha estat curta i en la qual, segons el delegat, “hem intentat ser transparents i rigorosos: No té sentit anunciar una cosa ara, haver de desmentir-lo d’aquí 15 dies i a les dues setmanes reconfirmar... Això por donar alguna portada però no és seriós”.

Ramon Farré ha fet un balanç dels seus quasi dos anys resumint-los així: “Hem maldat perquè l’activitat econòmica funcionés, ajudant les empreses fins on hem pogut i fins que els bancs després han donat crèdits o no, tot i que si ens hem de valorar en termes de creació d’ocupació no ens hem sortit, perquè l’atur no ha disminuït”. Intel·ligent l’exercici d’autocrítica!

I a l’edifici del costat? Josep Cosconera i Carles Comes, envoltats d’unes pastetes i la vella cafetera que havia al Grup d’ERC a la Paeria, lluïen somriure d’orella a orella. No saben (i això és una novetat a ERC, on totes les parets tenien oïdes) com van les negociacions ni quin serà el grau final d’implicació de cadascú en la governabilitat de Catalunya, sigui directa o indirecta. Ara bé, tenen sensacions que els pitjors temps per a la seva formació s’han acabat per ara.

En la línia tranquil·la del diputat electe Cosconera: “en tota negociació les dues parts han de cedir alguna cosa” i així justifica que algunes de les exigències d’ERC a CiU finalment quedaran aigualides (l'eliminació de l'euro per recepta). També es preparen per menjar-se més d’un gripau (com no demanar la dimissió del conseller Felip Puig), que això de suportar el Govern però liderant l’oposició és un invent tant nou tant nou que ningú no sap per on acabaran d’anar les coses. 

De fet, serà un nou tripartit el que formaran CDC, UDC i ERC per proclamar President i aprovar pressupostos, que serà només bipartit per governar en primera instància i seria pentapartit per convocar el referèndum amb la suma d’ICV i CUP. Geometria variable li deia Artur Mas als pactes de l’anterior Legislatura? I aquesta, com la batejarem? Està clar que neix alguna cosa nova, però és ou o gallina?