Translate

dimecres, 7 de novembre del 2012

La campanya de les incògnites


Aclarit el panorama electoral a Euskadi, Galícia i el centre del món, Els Estats Unitats d’Amèrica, ens toca als catalans i catalanes afrontar el procés electoral potser més important d’aquesta recent època democràtica. Escric “potser” perquè tinc la sospita que la cita amb les urnes veritablement transcendental serà la que s’ha de començar a forjar a partir del 25 de novembre. De totes maneres, el futur passa per la campanya electoral que està a punt de començar, quinze dies en els que ens sentirem profundament observats de tots els costats.


Personalment, he viscut ja uns quants processos electorals, des de fora i des de dins, però cap amb les incògnites tant profundes com aquest. Intueixo, fins i tot, que les enquestes fins ara publicades no són del tot fiables respecte del que veritablement viu el carrer. És només una intuïció basada en què sóc mal pensat i no em quadra una dada: la participació electoral prevista es mou molt poc respecte de fa dos anys. No ho trobeu estrany?

Al 2010 estava cantada la mort del tripartit governant a la Generalitat i la incògnita a aclarir era només l’abast de la majoria amb la qual CiU recuperaria el poder perdut durant dues legislatures. Més enllà de les pestes que es deien contra els que governaven (cosa que li passa a qualsevol que governi, d’altra banda) poc es parlava de política al carrer.

En canvi, algú dubta que en aquestes eleccions tots (els uns i els altres, els altres i els uns) ens juguem alguna cosa més qui ocuparà les estances privades del Palau de Sant Jaume? El debat al voltant del futur de Catalunya i Espanya no és cosa només de les portades dels diaris, és un debat amb el qual t’ensopegues fent el cafè, tot i no buscar-lo, a les reunions familiars, tot i fugir d’ell, i a qualsevol trobada amb més de tres persones que ja han esgotat el suat recurs de predir quant trigarà en arribar la boira...

El vot ocult serà més difícil que detectar en les enquestes que en processos anteriors, ja que fins ara les eleccions es movien netament en l’eix esquerra-dreta, uns paràmetres que no serveixen per mesurar avui en dia la discussió en l’eix Catalunya-Espanya, que per als enquestadors era només una dada col·lateral. Avui és “la dada” amb la qual ballen tots els aparells de comunicació i idees dels partits polítics, que afinen els seus lemes de campanya mesurant molt fins a on s’ha de comprometre el seu candidat o candidata.

De fet, assistim a una polarització del debat a Catalunya insòlita fins ara: CiU-PP. Amb aquest nou eix de debat guanyen els populars, que a les Catalanes estaven resignats a ser el sac de pegada de l’esquerres i poca cosa més, mentre que ara releguen el PSC a ‘anar a roda’ dels seu discurs per empescar-se com es distancien però no tant... També ERC resta a l’estela de CiU, però els pot beneficiar els dubtes que en el món independentista generen certes actituds dels dirigents que acompanyen Artur Mas.

Amb tot això, què us vull dir? Que crec que aquesta campanya sí que farà modificar comportaments electorals, que serà intensa perquè tothom se juga molt més que un número determinat  d’escons i que, tot això, no ho trobo reflectit a les enquestes. Bona campanya per als contendents i molt serena reflexió per als que, finalment, tenim la possibilitat de decidir el que creiem més convenient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada