Translate

dimarts, 22 de maig de 2018

La casita

Han convertit casa seva en moneda de canvi del seu lidertage



El problema no és la casita, amic, sinó allò que Pablo Iglesias i Irene Montero han volgut que signifiqui. I l’han convertit en moneda de canvi del seu lideratge a través d’una consulta a les bases del partit tan extemporània com algunes de les coses que s’han dit –a favor i en contra– d’aquesta operació hipotecària. Tots hem de viure amb les nostres contradiccions, deia Echenique –el de las “cajitas” per no parlar de referèndum l’1-O– per defensar els seus companys d’executiva. 

La contradicció, en tot cas, no és la casa, ja que la poden pagar amb el sou que merescudament es guanyen. La contradicció és que el guanyen a base de reduir l’acció política d’aquell ministre a la casa que té, d’aquest regidor pel cotxe que condueix, o de l’altre alcalde per l’escola a què porta els seus fills. Lluitaven contra la casta i ara són el lumpen de la casta, ironitzes... Hahaha! Molt agut, però voldria continuar amb el posat seriós... 

Ben Bradlee, el mític director del The Washington Post, tenia una màxima: “Borratxo dins de casa, cosa seva; borratxo als passadissos del Senat, cosa nostra”. És un concepte sobre la privacitat dels càrrecs públics que sembla bastant raonable, però que massa sovint han trencat els que ara la reclamen. Jo també vaig tenir els plànols de la casa d’una diputada, i mai els vam publicar. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 22 de maig de 2018

dimarts, 15 de maig de 2018

President Torra

No reduiré la seva trajectòria al 5% de les seves lletres...


No sé com ho farà, amiga, però d’entrada Torra és un president excel·lent per als que hem de titular en paper, tant lluny dels 10 caràcters de Puigdemont, que ens obligava a forçar totes les frases. Puc semblar frívol, però fins ara només he sentit frivolitats sobre ell –en contra i a favor– degut al baix nivell de discussió política al que hem caigut. 

dimarts, 8 de maig de 2018

Lleida: Maig 2019

Comencem la setmana de les Festes de Maig, pendents dels núvols.
Foto: Lidia Sabaté (La Mañana) 


Les Festes de Maig de Lleida, amic, resten marcades per les eleccions municipals cada quatre anys. Serà l’any vinent, contestes impassible... Totes les formacions estan ja amb el cap al 2019 i les enquestes que es diu que tenen. L’alcalde socialista, Àngel Ros, encara no ha desvetllat si la família i el partit li demanen que continuï i, el més important, quina és la seva decisió. 

dimarts, 1 de maig de 2018

Cinisme

Albert Rivera, al mateix nivell que aquell cartell d'Arran
davant el qual es va esquinçar totes les vestidures...


No ens hem d’amagar, amiga, que estem fins els dallonses  del cinisme que exhibeixen tant impúdicament aquells que només saben fer política porra en mà i provocant un estat d’opinió basat en el linxament del discrepant. Posa-li els noms que vulguis, hi ha un bon garbuix d’ells i elles, especialistes en fer-se la víctima davant una mà alçada que han provocat ells mateixos amb un cop de colze a l’esquena de l’altre. 

dimarts, 24 d’abril de 2018

Trastocats

Envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc.
Imatge: @324cat


Estan enrabiats, amic, desquiciados, desnortats i cecs d’ira. Tan cecs que envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc #LlibertatDExpressió a la final d’un partit de futbol que es celebra amb un espectacular llançament de confeti groc #LlibertatPresosPolitics. I és que, com conclou Josep Martí en el seu indispensable Cómo ganamos el proceso y perdimos la república (ED Libros), “l’Estat pot caure en la temptació, i ho farà, de sentir-se vencedor. És això una victòria? Segur?”. 

dimarts, 17 d’abril de 2018

‘Titulitis’

La preparació la dóna un paper timbrat?
Són col·leccionistes de papers adulerats...


L’escàndol del màster de la presidenta Cristina Cifuentes està obligant massa gent a revisar els seus currículums, amiga. I és que lluny de ser un anècdota, amenaça amb fer trontollar la forma com ens mirem els polítics. Molts de la meva generació vam ser els primers de les nostres famílies en accedir a la Universitat i tenir un títol que per als pares representava el somni d’haver encarrilat bé els seus fills, amb molt d’esforç, per uns camins per a ells absolutament impossibles. I només per això no puc suportar qui maquilla els seus mèrits. 

dimarts, 10 d’abril de 2018

Emperadors

Els nous emperadors de la llei apliquen les punyetes
al seu reial interès...


Els imperis, amic, cauen per la força putrefacta de la seva corrupció interna, que els impedeix fer front les colònies que s’afarten de l'ànsia recentralitzadora. Li podríem aplicar aquesta pauta històrica a la boutade de “l’imperi de la llei”, expressió convertida en mantra de qui està més pendent de la propaganda que es fa de la seva realitat inventada –per a res paral·lela– que de la realitat mateixa, amb tots els matisos ideològics que aquesta mateixa té.