Translate

dimarts, 14 de novembre de 2017

La selva i la cadira

No tots els polítics són iguals,
un exemple és l'alcalde trànsfuga de Gimenells


Li diuen post-veritat, però jo continuo anomenant-li mentida o post-mentida, amiga. Perquè l’únic valor que té respecte d’abans és que les xarxes socials fan eternes en el temps les falsedats que –desmentides o no– construeixen relats que es volen disfressar de verídics. Vivim en una selva informativa i a costa del Procés català aquesta encara té la protecció del secret d’Estat, tal i com ha estat declarada la ignominiosa operació político-policial de l’1-O

Que el PP ho faci gràcies a la mateixa llei per la qual el PSOE va protegir al seu dia el GAL és només un polsim de realitat d’Estat. Que impunement s’hagi fabricat una falsa declaració de Carme Forcadell davant el jutge és només un granet de sorra del desert de la veritat. Que alguns consellers ara reconeguin que les estructures de la República no estaven preparades és només un arbre més d’aquesta espessa selva enganyosa. No ens podem creure a ningú, et lamentes... Ni molt menys! 

Hem de saber destriar el gra de la palla. Moltes vegades m’he quedat sol defensat que no tots els polítics són iguals, i ho continuaré fent. Un exemple és l’alcalde trànsfuga de Gimenells. Després d’escalar dins del PSC –entre el silenci còmplice dels seus companys a cada barrabassada que deia– ara ha descobert la seva ànima popular. Tot per la cadira. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 14 de novembre de 2017

dimarts, 7 de novembre de 2017

21-D, segur?

Comencem la setmana en què la justícia espanyola
encara podria actuar a la belga amb la Mesa del Parlament


I si el nou pla de Mariano Rajoy és desconvocar les eleccions que ell mateix va convocar per al 21-D, amic? Dis-me paranoic, però llegeixo informes aparentment ben estructurats i documentats que hi apunten. Li donen credibilitat la falta de resposta objectiva a algunes preguntes. Per exemple, què fan encara desplegats a Catalunya uns 12.000 policies fortament armats? 

dimarts, 31 d’octubre de 2017

Urnes i exili

Les eleccions del 21-D tenen com a objectiu
trencar la unitat d'acció dels partits de la independència

Hem de reconèixer, amiga, que ens va sorprendre el conillet de les eleccions autonòmiques per al 21 de desembre que Rajoy es va treure del barret del 155. He llegit especulacions sobre el perquè, que estan a l’alçada de les elucubracions sobre perquè Puigdemont no ho va fer el dia abans. Em quedo amb una pista en funció de l’escoltat a la manifestació unionista de diumenge a Barcelona: estan fent seus els lemes que aquests anys s’entonaven a les manifestacions sobiranistes, com “Votarem” o “Posarem les urnes”. D’altres consignes ja no són comuns, clar... 

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Garanties...

Aquest cap de setmana han reproduit amb playmobils com Alcarràs
va defensar les urnes dels que ens haurien de garantir la seguretat.
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana


Hi ha qui ha decidit, amic, pervertir les paraules fins al punt que ja ni tant sols signifiquen el contrari, perquè les han buidat de qualsevol contingut. “Garanties” s’exigia per al referèndum de l’1-O i ara es diu que no les va tenir... Oculten –molt conscientment– que les van robar a cop de porra els que ara –més conscientment encara– tenen la barra de dir que les imatges de la brutalitat policial són falses. 

dilluns, 16 d’octubre de 2017

#Llibertatjordis!

S'han negat a mirar a la cara una part significativa d'un poble que empeny els polítics i ara es sent represaliat en les persones de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart



“Con buena voluntad, reconociendo el problema y mirándolo de cara”, són, amiga, les darreres paraules de la carta del president Puigdemont al president Rajoy. La resposta de la vicepresidenta: “Que el señor Puigdemont deje de enredar a la gente”. I la de la jutgessa, enviar a la presó els líders de l’ANC i Òmnium, els Jordis, “per promoure l’assetjament als guardies civils el 20-S”. 
Ni bona voluntat, ni reconèixer el problema, ni mirar-lo de cara. 

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Credibilitat


Per tres vegades ens van dir que això ni existiria ni va existir


Que algú et cregui, amic, t’ho has de guanyar amb el temps procurant que la realitat no desmenteixi les teves afirmacions. No crec en la veritat sinó en l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques, independentment de les meves idees. Aquests dies de vertigen no ens deixen temps per analitzar gran cosa, però sí per a contrastar el que es diu amb allò que vivim en viu i en directe. 

dimarts, 3 d’octubre de 2017

El referèndum

El moment que van aparèixer les paperetes i les urnes a Torrefarrera


El moment de l’èxit de l’1-O, amiga, no va ser el resultat, ni el recompte, ni la resistència ciutadana –èpica en molts llocs i moments–, ni les cues per anar a votar i defensar el vot. El moment de la victòria va esdevenir en quan van aparèixer paperetes i urnes, rebatejades com a túpers pels que han fet del menysteniment la seva única acció política.